Crònica dels Pigots
Sorribes de la Vansa, 12:00h del migdia. És el primer dia d’agost de 2018, el sol brilla i el cel és clar. Ja han arribat tots els xiquets i xiquetes, amb la motxilla a l’esquena i un somriure d’il·lusió dibuixat a la cara. Es disposen a seguir les seves monitores i a recórrer els pocs centenars de metres que els separen de la que serà, durant els propers dotze dies, casa seva.
Així començaven els campaments de natura que l’Associació La Sorellona va organitzar aquest passat mes d’agost al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Un total de catorze nens i nenes, companyades per tres monitores, van poder gaudir i aprendre durant gairebé dues setmanes de la natura, a la natura i sobre la natura. I com no podia ser d’altra forma trobant-nos a la Vall de la Vansa, als peus de la Serralada del Cadí, l’eix al voltant del qual va girar la nostra estada en aquestes terres foren les trementinaires. La seva història, coneixements i saviesa ens van servir d’inspiració i guia mentre seguíem les seves petjades pels camins per on varen passar durant tants i tants anys. Quan descobríem les gairebé incomptables plantes remeieres de les quals varen fer el seu ofici. I mentre intentàvem honorar la seva memòria preparant els nostres propis remeis naturals.
El campament de La Sorellona estava situat a mig camí entre Sorribes de la Vansa i Sant Pere de la Vansa, just a tocar del riu Fred. Un nom d’allò més apropiat, prova irrefutable de la saviesa i sentit comú dels habitants de la vall a l’hora d’escollir-lo, tenint en compte la temperatura de les seves aigües. De seguida ens vam sentir com a casa en el prat on ens varem instal·lar. I ben aviat la canalla va ser conscient (si és que no n’era ja) que en uns campaments de natura no tan sols se’n gaudeix i se n’aprenen moltes coses, sinó que també s’aprèn el que suposa viure en comunitat, la necessitat d’assumir responsabilitats i treballar en equip. La realització de serveis bàsics com parar i desparar taula, netejar plats i olles i ocupar-se de mantenir net el campament va servir als infants per prendre consciència de la bellesa i alhora fragilitat de l’entorn privilegiat on ens trobàvem, i de com d’important n’era cuidar-lo. Però també els va permetre adonar-se de la seva capacitat per ser una mica més independents. Per creure’s que podien fer moltes més coses de les que potser es pensaven, amb esforç i compromís tan amb ells mateixos com amb la resta de companys. Veure el sentiment de satisfacció i autoestima reflectit a les seves cares quan ho aconseguien fou quelcom meravellós.
Més enllà de les tasques del dia a dia, les nostres activitats de descoberta de la naturalesa van ser moltes i molt diverses. Des de nombroses visites al riu Fred i al riu La Vansa en busca de macroinvertebrats (i també d’una bona remullada!), fins a passejos i àdhuc una cursa d’orientació pels prats i boscos del voltant del campament, en busca de plantes remeieres. I òbviament temps varem tenir per a l’elaboració d’olis essencials, pasta de dents i ungüents diversos, tot a base de les herbes, el coneixement i la saviesa que arrelen pertot en aquesta terra.
Les excursions que vam poder realitzar durant aquests campaments de La Sorellona van ser sens dubte una de les millors experiències per a la canalla. Són l’essència del que suposa estar envoltat de natura i poder veure, tocar i sentir totes les curiositats i coneixements que anaven aprenent. Així doncs seguint les passes de les trementinaires varem vorejar tota la vall de La Vansa, i tal i com elles recollien fa anys les herbes remeieres, nosaltres anàvem recollint boniques experiències. De Fòrnols al cim de l’Arp, ambdós magnífics miradors sobre la Vall, i de Tuixent a Ossera.
A l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-La Vansa varem tenir l’honor de conèixer i conversar una llarga estona amb l’entranyable Josep Badia, hereu de la tradició i la saviesa de les trementinaires. Dones admirables sobre les quals vam poder aprendre molt a Tuixent, al museu que els hi és dedicat, així com de la flora d’aquestes contrades al Centre d’Interpretació de Flora, de la mà de l’amabilíssima Cristina. I finalment visitàrem Ossera, població que guarda una relació molt especial amb les trementinaires. No en va fou nascuda allí la Sofia d’Ossera, qui seria la darrera dona en practicar l’ofici, i on encara avui en dia sobreviu la seva tradició de la mà d’una jove parella decidida a mantenir-la viva.
Segurament aquesta va ser la forma idònia d’acomiadar-nos d’aquestes fantàstiques muntanyes, capaces de fer créixer les millors herbes remeieres, llar d’aquelles persones que se les han sabudes estimar i reducte d’una de les tradicions més belles d’aquest nostre petit país.
Associació La Sorellona Agost de 2018, Parc Natural del Cadí-Moixeró
